11

Aquest està força entretingut.


11- preparatius


Per portar a terme l’operació haguessin necessitat un mapa, però en Dalt coneixia la ciutat. No era molt difícil de fet, es tractava d’una estructura geomeritzada fins a punts inimaginables, era tot igual. No tenia casc antic ni res per l’estil, i el sistema de clavegueres l’havia estudiat a la universitat, se suposava que un químic acabaria treballant en una cosa així. Els dontians no donaven lloc als teòrics, tot havia de ser aplicable de manera pràctica, o era inútil. Anirien en Dalt com a coneixedor de la ciutat, la Siara com a experta cos a cos, en Gnimt s’encarregaria dels explosius, i en Zin dirigia l’operació.
Com a les pel•lícules digué en Dalt sense poder reprimir una rialla quan li ho van comunicar. Havien destinat una cabana a les reunions de l’equip, semblava una operació d’alt secret militar.
Tots el miraren estranyats.
189 Ningú diria que sou Nimrodians que no heu vist mai una pel•lícula. Sembla que ho hagueu fet a posta i tot. Infiltrar-se per les canyeries- no parava de repetir en Dalt rient- encarregat dels explosius, experta cos a cos i el típic indígena coneixedor de la zona jajajajaja
190 D’on dimoni l’heu tret aquest?- deia la Siara
191 Deixa’l, tant de temps vivint a Dontam el deu haver deixat tocat- ironitzava en Gnimt.
192 Bé deixant-nos de tonteries aquest és el pla alguna pregunta?
193 on dimoni els hem de col•locar els explosius?- preguntà en Gnimt
194 A la seu política, a la seu econòmica i a l’estació de tren.
195 Jo no en sé res d’explosius!
196 És igual, són molt fàcils d’utilitzar i de fet només hauràs de transportar-los i posar-ne un. El pla és el següent. Entrarem per les canyeries de desguàs que donen fora de la muralla de Dontam, no serà agradable.
Aleshores jo i en Dalt tirarem cap a una sortida que dóna prop de la cambra parlamentària. En Gnimt i la Siara aniran cap als magatzems de fusta. posaran uns explosius de control remot. Seguint les vies dels trens que arriben anireu cap a la sortida que porta a les taladores, fareu explotar les vies i fugireu. Ens reunirem a les estepes de ferralla. Segurament ens perseguiran. Aleshores farem explotar els magatzems, i per por de que hi hagin mes atemptats segurament tornaran cap a la ciutat. Tot clar?
197 Tot això sense resistència enemiga?
198 Per la nostra banda hi ha poca vigilància. En canvi els magatzems de fusta estan molt vigilats, per això t’acompanya la Siara Gnimt.
199 A la Nahina li faria més il•lusió que a mi- es queixà ell.
200 Ella dirigeix l’atac contra les patrulles que inspeccionaran la selva.
201 I perquè he d’anar jo? pot anar-hi qualsevol.
202 Perquè ets el menys capacitat per lluitar, per això.
203 cagundena!
204 Per aquesta missió necessitaràs certes dots que la Siara t’ensenyarà aquesta última setmana abans de la missió- aclarà en Zin.
205 Hauràs de ser ràpid silenciós i has d’aprendre a concentrar-te només en l’èxit de la missió.
206 Doncs em temo que tindràs molta feina, això si ho aconsegueixes, no estic fet per actuar d’infiltrat.
207 Ja ho veurem.
Aquella setmana no li van veure el pel a en Gnimt. La Nahina havia quedat alliberada de la seva obligació d’oficial d’entrenament, així que ara en Dalt passava les tardes amb ella. Tothom s’estava preparant molt durament per la batalla imminent i ell no feia més que dormir passejar i pensar. Pensava moltes coses. S’imaginava que passaria si feien fora els dontians, i també que passaria si perdien. No volia ni pensar tota la gent que podria morir. Tenia molta por, i tant de temps d’inactivitat i expectativa no l’ajudaven gaire.
En Dalt tenia trenta-un anys, per als ex-esteparis era considerat ja com un ancià. El respectaven perquè era amic d’en Jomlic, que en tenia quasi quaranta. Era curiós que en Jomlic hagués aconseguit viure a les estepes de ferralla, però amb les seves dots científico-tècniques segur que havia aconseguit muntar un artilugi o alguna cosa així per sobreviure. El cas es que era molt respectat entre la seva gent que el veien com un savi.
La primera guerra dels dontians contra els nimrodians havia estat fa uns deu anys segon en Zin.
En Jomlic deia que havia lluitat amb en Dalt de banda dels dontians, i que un dia el va perdre de vista en mig de la selva després d’una petita refrega. La Nahina devia de tenir nou anys en aquells temps, en Dalt no se’n recordava, de fet no recordava gairebé res.
Ara ella en tenia dinou recents, i es retrobaven allà, en una situació de molta tensió. Però ella com si res, estava seguda al seu costat amb les típiques robes lleugeres nimrodianes, mirant el cel i amb els peus a l’aigua.
208 Que tal va el pla d’infiltració?- preguntà ella.
209 No ho sé molt bé, la meva única utilitat es guiar-los per les clavegueres de dontam, no han confiat en cap virtut meva en aquesta operació.
210 Però ets imprescindible, els coneixements també són una força, una virtut.
211 Però els meus no tenen res a veure amb ser intel•ligent ni cap altre qualitat, només que vinc d’allà.
212 cert, però et necessiten. Mira’m a mi, tinc un paper molt secundari, m’agradaria acompanyar-vos, i l’únic que em confien es acabar amb una patrulla de vint homes amb uns 60 soldats. A més estaré a rereguarda perquè no es poden permetre el luxe de perdre’m.
213 mmmh... no sé... Has dedicat tota la teva vida a aquest moment no?
214 I als deus, en ells trobo una transcendència, una mena de veritat indiscutible, que em dona pau.
215 Tota la vida en aquesta selva... i que dimonis has fet aquí?
216 i que has fet tu allà?
217 Doncs no casar-me i ser diferent de la resta.
218 Apassionant
219 I frustrar-me contínuament, voler fer alguna cosa i veure com la meva vida anava passant inútilment. De la guerra no me’n recordo.
220 Jo tampoc.
221 Així que estem a punt de reviure una cosa que no recordem... com creus que actuaríem si ens en recordéssim?
222 En Gnimt diria que si ho recordéssim no lluitaríem.
223 Al principi se’m va ocórrer que senzillament podríem anar cap a l’est, els dontians no hi tenen res a fer en aquelles planures, hi estaríem bé. Però he anat entenent quin és el valor de Zil per vosaltres, entenc que no vulgueu fugir. I jo tampoc vull anar-me’n. Però no vull perdre-us, penso en que faria si moríssiu, he aprés a apreciar-vos, no sabria que fer. Això no pot acabar bé. Us estimo com si fóssiu la meva familia.
224 Serà difícil... el que ens espera vull dir. Em costaria veure morir el meu pare, en Gnimt en Nim. I tots els altres. Hem aprés a apreciar-te Dalt, lamentaríem la teva pèrdua com la de qualsevol altre.
225 Morir? no tinc intenció de morir, bé no m’ho havia plantejat. No vull morir, he vingut a ser feliç, i lluito per això, morir seria estúpid.
226 Però podria passar. Em sembla que no has assimilat el perill.
227 mmmh. I que et diuen el deus respecte la guerra?
228 El de sempre, que si estem disposats a donar-ho tot podem fer qualsevol cosa.
229 Molt ambigu no?
230 I molt cert.
231 bé, jo me’n vaig a fer el dinar, estic fart de ser inútil.
232 Vagi bé, jo em quedaré banyant-me per aquí.
En Dalt s’allunyà, anava cap al poble. a uns trenta metres s’aturà. Va sentir com un objecte gran es capbussava a l’aigua. Devia ser ella. Va retrocedir uns quinze metres i va pujar a un arbre, des d’allà la veia banyar-se. Es va quedar observant-la. Era molt jove li quedava molt per viure, no hi pintava res en aquella guerra, i havia sacrificat tota la seva vida en aquell sentit. La vida no havia de ser una guerra, creia en Dalt. La veia allà, enmig dels reflexes del sol, i imaginant tot el que li podria passar tenia ganes de protegir-la. Volia agafar-la entre els seus braços i evitar-li tots els perills, apartar-la dels trets. Tenia gràcia, ella estava molt més preparada per la guerra, i mes conscienciada per morir que ell. I ell volia protegir-la, era més aviat ell qui necessitava protecció. Però no volia deixar-la lluitar, preferia patir ell abans que patís ella. I es quedà dalt d’aquell arbre, plorant per el que encara no havia passat.
Quan ella tornà al poblat en Dalt no hi era. Ningú l’havia vist, i no el veieren en tot el dia.
En Dalt se n’havia anat a Zil. Arribà prop de l’antiga estació del 38-t, recordà aquell viatge que havia fet fa temps. Anava a veure en Jom.
Pujà per la empinada pendent vorejada de cases que portava al temple. Ell era allà. havia intentat recuperar alguns dels seus experiments.
Era allà al mig, envoltat de vegetació i maquinària destruïda, semblava buscar entre paperassa. Era enfonsat en la foscor de la tarda, no entrava molta llum a la sala.
233 Te’n recordes d’aquell producte?- Digué en Jom sense ni tansevol saludar
234 quin?
235 aquell gas, que de lluny es veia blau.
236 Aquell que volies elaborar per canviar la ment humana?
237 Si! era capaç de arrencar els mals instints de la gent, l’egoisme i tot això. Suprimia el concepte del jo, i la gent deixava de pensar només en ells mateixos.
238 Sembla més filosofia que ciència.
239 Ja. La ciència és filosofia.
240 En part.
241 No, completament. Aquest intent de descobrir coses, aquesta tafaneria típica de la filosofia és la base de la ciència. La filosofia planteja preguntes i la ciència intenta respondre-les, el millor equip que mai hagi existit.
242 Ja, si que me’n recordo... perquè el vols ara?
243 No el vaig acabar, m’hagués agradat deixar-lo fet, com una mena d’obra pòstuma. És el treball més ambiciós que he realitzat. si no l’acabés podries fer-ho tu?
244 que et fa pensar que jo seguiré viu?
245 No pots morir.
246 ah...
247 Encara tens masses incògnites al cap, no coneixes la teva vida, ni tansevol t’has fixat un objectiu. Patiràs molt més encara abans de morir. Veuràs una solució i te la destruiran, en veuràs una altre i fracassarà, cauràs en els més profunds pous de bogeria, faràs pagar als altres els teus errors, t’adonaràs de que tot esta perdut massa tard i moriràs d’impotència.
248 Merda aquí no hi és.- feu en jom tallant qualsevol possible resposta.
249 Crec que recordo com era...
250 Sí? Doncs algun dia prova-ho, les possibilitats de fracàs són altíssimes però bé. Això és una antiga discussió entre en Pohgahn i jo.
251 En Pohgahn?
252 Un vell que vivia amb mi a les estepes de ferralla, també és un filòsof, però no volia lluitar, i era massa vell, així que es va quedar allà. Potser m’hauria d’haver quedat amb ell.
253 Jo també em pregunto si realment he fet bé d’inmiscuïr-me en aquesta guerra- es digué en Dalt en veu baixa.
254 Tothom es fa aquesta pregunta. Només sabràs si has fet bé quan acabi la guerra.
255 Massa tard.
256 Sí.
En Gnimt tornà el poblat molt cansat, no sabia per a que dimoni li serviria el que la Siara l’obligava a fer. Eren com una mena de jocs de supervivència enmig de la selva.
Una mena de combat en que un tenia que tocar a l’altre amb una sarbatana. Els primers cops no havien durat ni cinc minuts, al final va aconseguir aguantar mitja hora, tota l’estona fugint. I les següents tardes serien iguals. Estava ple de rascades, mort de cansament, la roba bruta i mullada i ple de cops. Quan ja queia la tarda ell i la Siara van menjar uns peixos i van tornar al poble. No parlava gaire. A ell aquella dona el fascinava, tan esvelta i àgil. Era molt diferent a ell. No es va atrevir a preguntar-li perquè havia vingut a ajudar-los, ja li preguntaria algun altre dia si la confiança creixia una mica.
Durant el sopar s’assegué amb la Nahina. Se la veia una mica preocupada. Era seguda amb les cames entre els braços i la mirada fixa a la flama del centre.
257 I en Dalt?- murmurà ella.
258 No és aquí?
259 No
260 Vaja, deu haver anat a donar una volta, el molt... té tot el dia lliure jaja
261 Ah... si... que tal l’entrenament amb la Siara?
262 Que? ah... bé, bé. Cansat, ens hem passat la tarda corrent i saltant pels arbres. aquella noia no es cansa mai jaja.
263 La Siara? si que se la veu atlètica sí- deia distant la Nahina.
264 Et preocupa que en Dalt no hi sigui oi? No et preocupis per ell, és algú amb gran tendència a la melancolia i li encanta això d’anar-se sol a llocs solitaris.
265 Ja, suposo.
266 No és normal en tu que et preocupis així per a algú sense motiu.
Ella no li respongué. Les ombres de les flames ballaven pel seu cos, per la seva roba i pels seus cabells. En Zin la mirava de lluny, en Gnimt cregué entendre-ho.
267 No sé si tiro per el bon camí, ni si ho hauria de dir però...
Es feu un llarg silenci.
268 Saps que en Dalt és massa gran per tu oi? A més estem a punt de començar una guerra, no és el moment perquè sentis una cosa així per primer cop.
269 No saps de que parles.
270 Ja. Només tu sabràs el que et passa pel cap, però som amics des de fa molt de temps, només és un consell.
271 Un consell una mica inútil no et sembla? L’únic que has guanyat és un intent de confirmar les teves teories, a mi no m’ajuda gens.
272 Perdó, tens raó.

I es quedaren allà davant la foguera sense dir res més, fins que tothom se’n va anar. En Gnimt es va quedar dormit allà, sobre una d’aquelles mantes. Ella el va cobrir amb la seva i se n’anà. Pujà al santuari dels deus. Des d’allà dalt veia Zil. i mirava a l’altre únic temple dedicat als deus Nandars. Hi havia una llum encesa. I veia dues siluetes segudes l’una davant de l’altre.
- Ja veurem, espero no haver de provar-ho.

El dia va començar molt d’hora per en Gnimt. Encara no havia sortit el sol, que una ma ferma el sacsejà per despertar-lo
273 Ja has dormit prou, som-hi
274 mmmh... que?... hhhh...
L’agafà per les espatlles i l’aixecà de cop.
275 Però que fas?
276 has dormit bé?- li preguntà la Siara sarcàsticament.
277 Ja ja i tu?
278 Fa massa calor en aquesta selva, dóna ganes de dormir i això és perdre un temps que no tenim.
279 a menys que el temps estigui per perdre’l dormint no creus?
280 A menys que no vulguis tornar-te a despertar, per cert dubto que avui dinis.
281 m’ho impediràs?
282 me l’hauràs de treure per poder menjar- digué ella amb un gran somriure.
283 sembla divertit, t’enteraràs.
284 Jajajaja. Tinc aquí dins la motxilla algunes fruites i un tros de carn cuit, no menjaràs fins que me’l treguis.
285 Que vols dir? que ni tan sols em deixaràs sopar?
286 exacte. I no et recomano que provis de menjar una altre cosa o em posaré dura.
287 Quina por.
En Gnimt avançà la mà en un ràpid moviment, però la Siara feu un salt enrere donant-li una puntada de peu a la mà, que li va fer prou mal.
288 Serà difícil- es digué ell.
La perseguí cap al llindar del bosc. Un reflex el va fer distreure’s i en el temps que s’hi fixava ela ja havia desaparegut. Veié un ganivet clavat sobre un soc, repenjat a ell hi havia una sarbatana amb tres dards paralitzants. Els agafà amb recel, això significava que ella devia tenir a disposició el mateix armament, es posava perillós, només havia fet tres dies d’entrenament i li queia això a sobre.
S’endinsà a la selva amb l’arma de projectils a la mà i el ganivet a la cintura, ell hauria de buscar-la. Veié un ratllada profunda i vertical en un tronc, devia haver-hi clavat el ganivet per pujar. Va pujar a l’arbre, i seguint les branques a les quals els hi havia caigut fulles la seguí fins al riu. Ella devia saber que en Gnimt sabia rastrejar, així que segurament li hauria parat una emboscada, o l’hauria enganyat, o potser sabia que en Gnimt pensaria això i simplement s’havia amagat al riu. En Gnimt arribà en un parell de salts a una branca prou espessa, recolzà la punta de l’arma i escrutà el riu. Estava prou calmat, no hi havia res que pertorbés la calma del lloc ni la fluïdesa de l’aigua. Era perfectament possible que estigués en el plec d’aigua que es creava quan el riu vorejava una roca del centre de l’aigua. Segurament el devia estar veient, no utilitzaria la seva arma fins que ell el trobés. Hi havia una pedra prou grossa en un lateral, sota d’ella hi creixien líquens i molta vegetació. Cregué veure-hi una ombra, podria ser ella, però no podia malgastar dards, i llençar una pedra seria revelar la seva posició inútilment.
Havia de fer-la sortir de on fos, i ràpid, perquè en unes hores tindria gana i seria més difícil. Salta al mig del riu, i ganivet en ma corregué cap a l’ombra de la roca, amb una mica de sort seria allà, o espantada per por d’haver estat localitzada sortiria d’on fos que estava.
Res. Dins del forat no hi havia res, i no hi va haver cap variació, no va passar absolutament res. I si ella era a prop l’hauria sentit. Malament. S’assegué a reflexionar.
A veure, el més lògic si fos ella seria no quedar-se a prop de cap punt de referència, simplement quedar-se enmig de la selva, però així no tindria cap gràcia. A més en aquell àmbit no hi tenia res a fer, si ell fos ella...
Es dirigí cap al temple, rastrejant la selva, però fent veure que només anava al temple. Hi va arribar, va pujar-hi, no hi havia ningú. Era impossible trobar-la en aquella selva. Es pujà al teulat. Des de allà ho escrutà tot, veié la cascada i seguí el riu fins a Zil.
Això era més complicat que els jocs que havien fet fins ara, en que ella l’havia d’atacar i per tant no s’amagava. Ara tenia el suspens de que podria estar en qualsevol lloc.
Però si pretenia impedir-li menjar tenia que ser en algun lloc vigilant-lo. Ja eren les 10 del matí, no teia gana encara, per tant no necessitava menjar ni ella vigilar-lo. Però si pretenia poder-lo localitzar quan fossin les dues hauria de trobar-lo, o saber on seria.
La situació d’ella també era complicada, a menys que sabés en tot moment on era ell. Això només ho podria fer seguint-lo tota l’estona sense que ell se n’adonés i creant rastres falsos.
Tenia que fer veure que no se n’havia adonat, seguir buscant-la per la selva, però intentant localitzar-la darrera seu.
Estigué així una mitja hora, per terra, pels arbres però res. Al cap d’una estona recaigué al riu. Havia de fer-la sortir, no podia trobar-la, però se sentia en cor d’enfrontar-se amb ella. Ben pensat allò era fàcil, només tenia que recollir una fruita i fer veure que se la menjava. Però com actuaria ella? Havia dit que es posaria dura, utilitzaria el ganivet?
Es va parar al costat d’un arbre fruiter, amb tota naturalitat va fer caure una fruita.
Es va quedar quiet, “Merda” pensà, se li havia notat que ho feia per localitzar-la. Ara ella ja sabria quines intencions tenia. S’arrupí, amb la fruita entre les cames, analitzà les copes dels arbres que l’envoltaven i cridà
289 A la teva salut!
290 molt bona Gnimt, has estat progressant eh?
291 m’has donat massa temps maca!
292 Aquesta era la gràcia no?- La veu semblava venir de dalt, però en Gnimt no podia concretar d’on.
293 I ara què? m’impediràs menjar-me la fruita?
294 Crec que no cal no?
295 No- digué esclafint en una profunda rialla- som-hi doncs.
Feu un gran salt i pujà a les branques baixes d’un arbre. La veié ajaguda en unes branques amb el ganivet a la mà. Ella S’abalançà sobre seu i li feu un tall al braç abans de que hagués establert en aquella branca. Reaccionà agafant-la d’una cama, li va fer perdre l’equilibri i va caure, dreta, no obstant. Ell li llançà el ganivet al temps que treia la sarbatana, mentre ella l’esquivava aconseguí disparar-li un dard, no la tocà. Ella li llançà el seu ganivet, per esquivar-lo caigué aparatosament de les branques. Al donar-se la volta ja la tenia a sobre,
el ganivet volava cap al seu braç. El parà amb la mà. Mentre forcejaven s’impulsà cap a l’esquerra fent-la caure i deixant el ganivet clavat a terra. Ell intentà apartar-se, ella agafà l’altre ganivet i el perseguí. De reüll veié com treia la sarbatana, feu un salt i caigué darrera un arbre, esquivant el projectil de poc.
Es donà la volta i ja no hi era. Era evident, estava sobre seu, agafà la seva arma i sense ni mirar a dalt rodolà de costat esquivant així el ganivet, Ella caigué al seu costat, l’arma es clavà a terra i ell sense ni mirar disparà.
El tenia clavat.
296 Sembla que has guanyat, bé, jo diria que l’entrenament s’ha acabat, menja això i ens veiem d’aquí una estona- Caigué fulminada.
En Gnimt la portà a coll al campament, es moria de ganes de fer aquella entrada triomfal. Volia que el veiessin així. Havia vençut la millor militar del campament, i tornava amb la noia als braços i un parell de talls, era perfecte. Es reia en el seu interior, estava eufòric. Aquella dona era una lluitadora esplèndida, i ell ho havia fet, ell que no en tenia ni idea de lluitar, no era una batalla a mort però deu n’hi do. Estimava aquella dona que tenia als braços.
Ben pensat havia caigut en allò en que criticava la Nahina, i hi havia caigut en temps de guerra, seria dur.


A veure quan sel llegeix algú perxó...